dimecres, 29 de juny de 2016

Cursa del Foc

Aunque no me gusta esta carrera (por el recorrido), si tienes la salida a 100m del portal de casa no puedes dejarla de hacer. Además, Ona también hará la carrera de los peques (600m), y por lo tanto, me acabo apuntando.

Tengo claro que no quiero hacerla rápido (ya he hecho toda la faena, esta temporada), pero no tengo claro con quien ir.

Un día veo un tweet del David (@daddybalboa) que irá suave con su hermano (@plpardo80). Les digo que iré con ellos, pero finalmente recibo un mensaje de mi amigo Fede. Me dice que le apunte, que vendrá. Ahora ya lo tengo claro, iré con Fede.

Llega el domingo. Son las 6:45h de la mañana y toca levantarse, para almorzar y prepararse para la carrera.

A las 7:15h comienza a llover. No llueve mucho, pero lo suficiente para mojar el suelo y dejar un ambiente fresquito.

A las 7:45h bajo hacía el punto de encuentro. Me encuentro primero con Jordi, después encontramos a Robert, y un poco más tarde, a Fede.

Vamos hacía la zona de la salida, y nos encontramos a Efrain. No hay nada como correr en tu pueblo, y puedes ir saludando a mucha gente.

Dejamos las cosas, y nos vamos a calentar. Fede necesita poner el motor en marcha.

A las 8:30h, salimos.

Jordi, va por delante. Acompaña a Carles Font, que quiere intentar hacer 42’30”.

Fede, Efrain y yo salimos muy suaves. No tengo claro que ritmos llevaremos, pero hoy no me importa.

Al final de la primera recta encontramos a Anabel y mi sobrina. Me avanzo y le choco la manita, y después hace lo mismo Fede.

Continuamos hacía la primera bajada. Vamos bien, y pasamos el primer kilómetro por debajo de 5’.

Ahora toca comenzar las subidas. Continuamos. Por la zona del Polígono del Vilapou, veo al Xiscu y al Xavi Pommard. Me dejo un poco y los saludo. Nos saludamos todos, y ellos se avanzan.

Nosotros vamos haciendo, y la subidita hacía el pueblo comienza a notarse.

Vamos avanzando a varios corredores, y eso nos anima.

En la entrada del pueblo, volvemos a ver a Júlia y Anabel. Nuevo choque de manita, y a hacer la parte del recorrido del pueblo.

Vamos hablando con Fede y Efrain.

Por la zona de la Plaza de les Fonts, Efrain ya no aguanta más, y lo dejamos marchar.

Nosotros vamos mejor de lo esperado, y pasamos la alfombra del kilómetro 5 en 25’30”.

Aquí me encuentro a Wolves, un compañero de corredors.cat y olesano. Esta recuperándose de un mal de rodilla, pero hoy a salido a la calle para hacerlos las fotos y animarnos.

Continuamos por el barrio de Sant Bernat, y de aquí hacía el Polígono de la Flora.

Todo y que este tramos es el peor trozo del recorrido (no hay sombra), hoy me he entretenido animando a los otros corredores. He podido chocar la mano con Rafa Pérez (@axe75), animar a Jordi (que veo que va muy lento, y no conseguirán el sub43), y otros corredores.

Cojo agua fría nueva, y buscamos la salida de esta zona.

Le digo a Fede que hace falta guardar fuerzas. Si sales con malas sensaciones de la subida de la Flora, los dos últimos kilómetros se te hacen muy largos.

Salimos bastante bien, y Fede me comenta que quiere intenar bajar de 50’, pero que apretará en el último kilómetro.

Volvemos a ver a Wolves, que vuelve a hacernos una gran foto.

Y ya llegamos al kilómetro 9. Es pisarlo y Fede aumenta el ritmo. No me cuesta mucho ponerme a ritmos de 4’30”.

Vamos adelantando a varios corredores, como casi toda la carrera.
A media recta final, me comenta que afloje un poco. Lo hago, y poco después vuelva a apretar, pero le demuestro que hoy no podrá conmigo, ¡jaja!

Al final de la recta ya veo a mis padres, Esther y Ona. Me avanzo para cogerla y entrar los tres juntos a la llegada, con un magnífico 49’37”.

Me encuentro al Jordi que finalmente ha hecho 44’23”, y Efrain ha hecho 47’30”.




Recuperamos fuerzas y vamos hablando con otros corredores.

Y llega la carrera de los más pequeños. Este año, estrenan nuevo circuito (creo que más acertado que el antiguo). Al final salen todos juntos, sin hacer las dos carreras que se habían previsto en un principio.

Ona y yo nos ponemos atrás.

A las 9:45h, salimos. Ona sale muy bien y lleva un buen ritmo. Fede va por su lado haciéndole fotos y videos.


Como siempre le digo que si se cansa, camine, pero hoy la veo muy bien. Parece que no pero los 300 metros hasta el giro me parecen larguísimos, pero giramos y Ona continua a buen ritmo y adelantando a otros niños y niñas.

A falta de 100 metros, comienza a notar el cansamiento, pero lo esta haciendo genial.

Ya llegamos a meta, y hace un último sprint. Entrada en meta con un tiempo de 4’12”, pero lo mejor es que cada vez correr mejor, con más ganas.

Saludamos a los yayos y la mama, y a buscar el trozo de sandia y el resto de cosas de la bolsa de obsequios.

Ha estado un buena mañana, y con este adelanto del horario (que creo que es un gran acierto), nos duchamos y nos vamos a almorzar.


Ahora a acabar de pasar la semana, y nos vamos Los Martes hacía Pallejà. Última cursa de la temporada, y después a por la cena y las vacaciones.

Cursa del Foc

Encara que una cursa no t’agradi (pel recorregut), si tens la sortida a 100m del portal de casa no pots deixar-la de fer. A més, l’Ona també farà la cursa del fogones (600m), i per tant, m’acabo apuntant.

Tinc clar que no vull fer-la ràpid (ja he fet la feina, aquesta temporada), però no tinc clar amb qui anar.

Un dia veig un tweet del David (@daddybalboa) que anirà suau amb el seu germà (@plpardo80). Els hi dic que aniré amb ells, però finalment rebo un missatge del meu amic Fede. Em diu que l’apunti, que vindrà. Ara ja ho tinc clar, aniré amb el Fede.

Arriba el diumenge. Són les 6:45h del matí i toca aixecar-se, per esmorzar i preparar-se per la cursa.

A les 7:15h comença a ploure. No plou molt, però el suficient per mullar el terra i deixar un ambient fresquet.

A les 7:45h baixo cap al punt de trobada. Em trobo primer amb el Jordi, després trobem al Robert, i una mica més tard, al Fede.

Anem cap a la zona de sortida, i trobem a l’Efrain. No hi ha res com córrer en el teu poble, i pots anar saludant a molta gent.

Deixem les coses, i anem a escalfar. El Fede necessita posar el motor en marxa.

A les 8:30h, sortim.

El Jordi, va per davant. Acompanya al Carles Font, que vol intentar fer 42’30”.

El Fede, l’Efrain i jo sortim molt suau. No tinc clar quin ritme portarem, però avui no m’importa.

Al final de la primera recta trobem a l’Anabel i la meva neboda. Avanço i li xoquem la maneta, i després fa el mateix el Fede.

Continuem cap a la primera baixada. Anem bé, i passem el primer kilòmetre per sota de 5’.

Ara toca començar les pujades. Continuem. Per la zona del Poligon del Vilapou, veig al Xiscu i al Xavi Pommard. Em deixo una mica i els saludo. Ens saludem tots, i ells s’avancen.

Nosaltres anem fent, i la pujadeta cap al poble comença a notar-se.

Anem avançant a diversos corredors, i això ens anima.

A l’entrada del poble, tornem a veure a la Júlia i l’Anabel. Nou xoque de maneta, i a fer la part del recorregut pel poble.
Anem parlant amb el Fede i amb l’Efrain.

Per la zona de la Plaça de les Fonts, l’Efrain ja no aguanta més, i el deixem marxar.

Nosaltres anem millor de l’esperat, i passem la catifa del kilòmetre 5 en 25’30”.

Aquí em trobo al Wolves, un company de corredors.cat i olesà. Està recuperant-se d’un mal del genoll, però avui ha sortit al carrer a fer-nos fotos.

Continuem pel barri de Sant Bernat, i d’aquí cap al Polígon de la Flora.

Tot i que aquest tram és el pitjor tros del recorregut (no hi ha ni ombra), avui m’he entretingut a animar a alguns corredors. He pogut xocar la mà amb el Rafa Pérez (@axe75), animar al Jordi (que veig que va molt a poc a poc, i no aconseguiran el sub43), i altres corredors.

Agafo aigua freda nova, i busquem la sortida d’aquesta zona.

Li dic al Fede que cal guardar forces. Si surts amb males sensacions de la pujada de la Flora, els dos últims kilòmetres es fan molt llargs.

Sortim bastant bé, i el Fede em comenta que vol intentar baixar de 50’, però que apretarà al últim kilòmetre.

Tornem a veure al Wolves, que torna a fer-nos una gran foto.

I ja arribem al kilòmetre 9. Es trepitjar-lo i el Fede augmenta el ritme. No em consta gens, posar-me a ritmes de 4’30”.

Anem avançant a diversos corredors, com quasi bé tota la cursa.

A mitja recta final, em comenta que afluixi una mica. Ho faig, i poc després torna a apretar, però li demostro que avui no podrà amb mi, jaja!!

Al final de la recta ja veig als meus pares, l’Esther i l’Ona. M’avanço per agafar-la i entrar tots tres junts a l’arribada, amb un magnífic 49’37”.

Trobo al Jordi que finalment ha fet 44’23”, i l’Efrain ha fet 47’30”.





Recuperem forces i anem petant la xerradeta amb alguns corredors.

I arriba el temps dels més petits. Aquest any, estrenen nou recorregut (crec que més encertat que l’antic). Al final sortim tots junts, sense fer dues curses com s’havia previst en un principi.

L’Ona i jo ens posem darrere.

A les 9:45h, sortim. L’Ona surt molt bé i porta un bon ritme. El Fede va pel costat fent-li fotos i vídeos.


Com sempre li dic que si es cansa, camini, però avui la veig molt bé. Sembla que no però els 300 metres fins al gir em semblen llargs, però girem i l’Ona continua a bon ritme i avançant a altres nens i nenes.

A falta de 100 metres, comença a notar el cansament, però ho està fent genial.

Ja arribem a la meta, i fa un últim sprint. Entrada en meta amb un temps de 4’12”, però el millor és que cada cop correr millor, amb més ganes.

Saludem als iaios i la mama, i a buscar el tros de sindria i la resta de coses de la bossa d’obsequis.

Ha estat un bon matí, i amb aquest avançament d’horari (que crec que és un gran encert), ens dutxem i ens anem a esmorzar.



Ara a acabar de passar la setmana, i ens anem Los Martes cap a Pallejà. Última cursa de la temporada, i després el sopar i les vacances.

dijous, 16 de juny de 2016

Una gran festa (1000m socials)

Arribo cansat (cames molt carregades encara dels 5 kilòmetres per la platja), amb poques hores de descans (ahir era la festa del cole de la Esther i l’Ona, i vaig anar-me a dormir a l’1h), però no vull perdrem la festa correcat i l’homenatge al Zenon.

He aconseguit aixecar a l’Ona i junts hem marxat cap a la Mar bella. Abans de les 8:30h ja hem arribat. Hi ha força gent, i tothom ja està en treballant per posar tot en ordre perquè comenci la festa.

Entrem a la pista d’atletisme i ja comencem a veure moltes samarretes pastanagues.


Aviat veig al Pinelli, al Manolo, i d’altres i ens anem saludant.

De mica en mica, va arribant molta més gent.

Les carpes ja estan muntades, i està tot força preparat.

Ens avisen que passem a buscar el pitrall. M’ha tocat el 45 i sortiré a la 4a sèrie. Correré amb alguns correcats coneguts (Miquel, Jordi, ...) i d’altres no.

Abans del començament de les curses de 1000m, es fa un parlament del president i es fa un record al company Zenon que ens ha deixat aquesta setmana, per culpa de la maleïda malaltia de l’ELA. És un moment dur, veus les cares de la gent que el coneixien, i algunes llàgrimes, però l’aplaudiment sentit de tots ha estat molt gran.

Calmem les emocions, comencen els escalfaments, i jo em vaig a la guarderia amb l’Ona. Hem portat cartons, llapisos, fulls, i d’altres materials perquè els petits estiguin entretinguts.


Quan queda poc per començar la meva sèrie, deixo a l’Ona amb el meu substitut, i vaig a escalfar una estona. L’escalfament el faig amb el Jordi, i anem parlant de quina tàctica fer. Ell té clar que sortirà a per totes, i jo crec que aniré més conservador.

Ens posem a la línia de sortida i quan escoltem la sortida, sortim. Ràpidament el Jordi es posa el primer i intento que no s’escapi massa. Vaig darrere del Miguel, però al pas pels 200m veig que anem molt ràpids, i prefereixo afluixa. Crec que el Jordi ha sortit molt de pressa i ja afluixarà. Alguns corredors em passen i faig el que puc sense afluixar massa. No sé quin ritme porto. En la segona volta veig a l’Ona animant-me i això em dóna molts ànims. Continuem, i quan falten uns 150m per arribar veig que els dos Jordis i un altre corredor se la jugaran al sprint final. Jo, continuo darrere del Miquel, sembla que és la meva tàctica últimament, jaja!. Al final, quedo 7è de la meva sèrie amb un temps de 3:30. Estic molt content, creia que faria 3:45-3:50.



Felicito al Jordi que finalment ha guanyat. A fet 3:19, magnífic!

Recupero i torno a la meva “feina”. L’Ona està entretinguda menjant, dibuixant, ...

Quan acaben totes les sèries, ens hem d’esperar perquè surtin els grups per les sèries de 400m.
Entremig i aprofitant el temps, es fa una cursa de 100m amb els més petits. Només són 5, però l’Ona i la seva nova amiga, Alba, es posen a la sortida. Com si d’una sèrie de grans es tractés, crit de sortida, i allà que van les cinc participants. S’ho passen bé, i quan arriben a l’arribada tenen un premi.



Ja han sortit els grups. Em toca la segona sèrie. Torno a estar amb el Jordi. Surto pel carrer número 8, per tant, sóc el pitjor temps.

Em poso al meu lloc, sense escalfar. Sortida i ho faig ràpid. Vaig primer (perquè la resta tindran la compensació en la propera corba, però ara jo he sortit més avançat), jaja!!


Quan porto 200m les cames es comencen a quedar sense benzina, i a més, tots els corredors em passen. La recta final es fa molt llarga, i l’acabo com puc. Finalment, últim, però l’he fet en 1’15” (a ritme de 3’08”).

Torno a la taula de les manualitats, on he deixat a l’Ona, ara amb el Manu i la seva filla.

Anem fent “pajaritas”, medalles, vaixells de paper, ... i com qui no vol ja tenim acabades les sèries de 400m.

Com abans, entre sèries agafen als petits i fan jocs (salt de longitud, mocador).



De nou estic a la segona sèrie, i de nou amb el Jordi. Aquesta també la correré amb el Dabit (blogmaldito) que avui he conegut personalment.

M’entretinc amb l’Ona i la matalàs del salt de pertiga i quasi no surto als 100m, jaja!

Em poso de nou al carrer 8, però espero fer-ho millor aquesta vegada.

Sortida, i a donar-ho tot. Vaig tot el ràpid que puc i aturo el temps en un meritori 14” i 45 centèsimes. Ha guanyat el Dabit, però tots estem molt contents. Si ho mireu bé, l’Usain Bolt em treu menys de 5”, jaja!


Acabada la combinada, surten les classificacions finals i he quedat el 14è de 30 corredors.

Comencem a recollir, i a dutxar-me. Quan sortim, comencen a fer el 4*400m amb alguns valents de la combinada i gent de l’organització que no ha pogut participar en la resta de curses. Ha estat divertit, sobretot per l’speaker (Jaume).

Per acabar sorteig d’obsequis. La mà innocent, l’Ona, i el primer número que treu, el meu, el 45, jaja! Ens ha tocat una ampolla de vi, i a l’Ona una mega piruleta amb 10 piruletes al seu interior.


Avui ha tornat a passar-me pel cap aquelles sensacions que tenia de petit (amb 10-12 anys) quan quedaven tots els nois del barri per anar a jugar unes patxangues el diumenge a la tarda. Avui he tingut de nou aquesta sensació. M’he divertit, he conegut gent nova, he passat un matí entretingut, i m’he sentit molt a gust. A més, l’Ona s’ho ha passat pipa. Per tot això, l’any vinent tornarem, i si puc amb la resta de la colla de Los Martes. Com més siguem, més riurem, i més diners per lluitar contra l’ELA recollirem.



Ah! Felicitar a l’organització. No puc parlar dels anys passats (no vaig estar), però si són així sempre, dóna gust.

PD: Gràcies als fotògrafs (David i Carles) per les fotos. 

dimecres, 8 de juny de 2016

Aquí si hay playa (Aurun Store Sunset Beach)

Llevaba varios años mirando esta carrera, y por un motivo o por otro nunca me decidía a apuntarme. La verdad que solo oía buenos comentarios, y eso me llevo a no perdérmela este año.

En principio iba a apuntarme a la de 10 kilómetros, pero por suerte consulte los resultados del año anterior, y viéndolos me decidí que lo mejor era empezar por la más corta, la de 5 kilómetros.

Con las piernas y la cabeza fuertes, y con la moral alta por la MMP en los 10 kilómetros de la Carrera de Can Mercader, la única duda era como seria eso de correr por la arena de la playa. Toda la carrera se hace por la zona de arena seca, sobre un circuito oval de 2,5 kilómetros.

Me hubiera gustado tener algún día para poder probar las sensaciones y acostumbrarme a esa nueva superficie, pero no pudo ser, por lo tanto, lo descubriría todo el día de la carrera.

El viernes, paso a buscar el dorsal y de paso aprovecho el descuento de la tienda Aurun Store (organizadora de la carrera) para comprarme mis nuevos neumáticos para las carreras de montaña. Como siempre buen asesoramiento y buen precio. Ahora me tengo que esperar un mes para mi cumple (es el regalo de mi mujer e hija).

El sábado, como siempre antes de una carrera, aparecen los nervios.

Comida en casa de los suegros (pasta), y a las 16:30h salimos para llegar al Chiringuito Iguana de Castelldefels, lugar de la salida.

He conseguido engatusar a mi suegra y a mi cuñado para que venga, además de mis mayores fans (mi Esther y mi Ona).

Llegamos antes de las 17h, y ya nos metemos en la arena. Ona, Esther y mi suegra ya se descalzan, pero yo para acostúmbrame no quiero hacerlo.

Nada más llegar veo a Isidro de running.es. Es una de las personas que me dieron la oportunidad de vivir una de las experiencias más bonita dentro de este mundillo (mi Behobia junto a Pedro Nimo). Nos saludamos, charlamos un ratito, y me vuelvo con mi familia. Él está de staff, y está liado.

Ona ya está haciendo cola para subirse al inflable.

Mientras estamos en la cola, salen los valientes, pocos pero muy valientes, que van a hacer 40 kilómetros por la playa. Y descubro al Albert Viñau, ¡que crack!

Ona ya ha bajado y se va a hacer cola para pintarse la cara. Va muy lento y se tira más de 1 hora para que le toque. Suerte que como está en la playa se entretiene haciendo agujeros y con el concierto del grupo Mala Vida. Ha sido como volver a la época del “Boom 5” con los éxitos de Duncan Dhu, Los Refrescos, …, todo muy ochentero y que nos hizo pasar más de una hora de forma entretenida.

También hubo idas y venidas, para animar a los “locos” de los 40 kilómetros, y sobretodo, a mi paisano. Y para poder hablar con Isidro con más tranquilidad, de nuestros próximos retos y como nos ha ido desde que nos vimos, hace ya un año y pico.

Una vez acabado el concierto, me comienzo a preparar para mi faena de hoy. En este momento, me encuentro con Miquel Viñau (20km) y Victor Díaz (10km), dos cracks de Olesa de Montserrat.

Me despido de mis fans, que todavía están en el pinta caras, y me voy para la zona de la salida.


Como quedan unos quince minutos para empezar, decido calentar un poco y tener mis primeras sensaciones con este piso tan ondulado. Y compruebo que esto será muy duro.

Conecto el Garmin que me ha dejado mi amigo Fede. Mi Polar está en reparación porque no me cargaba (por segunda vez en año y medio). ¡Gracias company!

Ya estoy en la zona de la salida.

Como los corredores de la carrera larga ya llevan unas dos horas de sufrimiento, la entrada del resto de “luchadores” se hace esperando que haya un hueco, y dejando un paso para que puedan pasar.

Con un poco de retraso, un par de minutos, pitido y salimos.


No sé si salgo muy delante o detrás, pero no quiero ir muy rápido y pagarlo. Miro el reloj y voy a ritmo de 6’ y pico.  A este ritmo no paro de ir pasando gente, pero no logro ver donde giramos. Por suerte, encuentro un paso de madera, y puedo hacer dos pasos sin hundirme, ¡por fin!

Después de este alivio, aunque muy corto, viene otra zona de arena y una bajadita y una subidita para acabar de llenar de arena las zapatillas. Y por fin llega el giro, parecía que no iba a llegar nunca.

Un inciso, da asco, si da asco, que haya gente tan guarra que no sepa ir a la playa, comer y recoger la basura. Durante el recorrido he visto cajas de pizza, botellas de vidrio, bolsas, …, tiradas. ¡Tanto cuesta recogerlo y ponerlo en el container!

Seguimos, pero ya de vuelta. El recorrido es el mismo, en cuanto a metros, pero el suelo, no. Puedes hacer dos pisadas firmes y la tercera te vas hacia un lado.

Más o menos ya he encontrado unos compañeros de viaje, pero no me duran mucho.

Como la zona de la llegada tiene los globos de los patrocinadores, es más fácil ver donde se encuentra, y cada vez parecen más cercanos.

Por fin entramos en la zona de gradas y veo a mis fans. Aunque un poco tarde, las puedo saludar. Giro y vuelvo a saludarlas.

Foto by Jorge Marín


Aquí encuentro a mi ángel de la guarda de esta carrera. Es el Miquel Viñau. Él hace la de 20 kilómetros y va muy suelto. No para de animar, hablar, …, pero yo bastante tengo con aguantar a su lado. Supongo que es la experiencia (lleva 4 ediciones) y la forma física.

Al conocer el recorrido, voy haciendo pequeñas fitas (llegar al paso de madera, a la bajadita, al giro, …). Y como el que no quiere la cosa ya estoy en mis últimos 1250 metros.

Las piernas empiezan a notar la acumulación de kilómetros, y el esfuerzo que están haciendo. Reconozco que he tenido malos pensamientos (empezar a andar, pensar donde me había metido), pero ya os dije que la cabeza está fuerte, y eso ha valido para hoy.

Viendo que hay corredores y corredoras que han parado, me marco ir cogiéndolos, uno a uno. Y así voy entretenido, al lado del Miquel, hasta que a falta de pocos metros de llegar a la zona de mis fans, me animo. Las saludo, y me voy a buscar la meta.

Foto by Jorge Marín


Piso la línea final y paro el crono. He bajado de los 30’ (según el Garmin 29’12”, pero no se cuando lo he parado). Solo cruzar la meta, me ponen un collar hawaiano y me hacen una foto de la llegada.

Devuelvo el chip. Era de alquiler y de los que llevas cogido al tobillo. La experiencia ha sido satisfactoria.

Voy a buscar algo de bebida, y a reencontrarme con la family.

Estoy contento, no se el tiempo final y la posición, pero llegar sin parar, para mi hoy a sido todo un logro.

Me cambio, estoy muy sudado y comienza a hacer un poco de viento que puede acabar en un resfriado.

Como faltan unos 20’ para el show de los dibujos de Disney, esperamos para que Ona se lo pase pipa.

Durante este rato, veo llegar a Víctor. Esta muy cansado, reconoce que le ha sido dura (no me extraña a quedado 6º).

Comienzan a salir Mickey, Minnie, Elsa, … y Ona se lo está pasando genial. Esta súper emocionada cantando y gritando encima de la espalda de su tío.



Y llego la hora de marchar, de despedirnos de la fiesta.

Busco a Isidro y nos emplazamos a encontrarnos otro día, por estos mundillos.

También me da tiempo de animar a Miquel, que justo pasa por la zona de llegada. Le quedan algunos kilómetros, ya no va con esa soltura, pero no me extraña, quedo 5º de la carrera de 20 kilómetros. ¡Que crack!

A coger el coche, que habíamos dejado en un descampado a 300 metros de la salida, y hacia casa de los suegros. Ducha rápida y a cenar una pizza, en familia, para celebrar.

Al final, encuentro las clasificaciones. He quedado el 11º (de 170) con un tiempo de 28:43. Contento, no. ¡Súper contento!

Solo me queda comentar, que si queréis pasar un buen día en la playa, en familia, colaborando con una causa benéfica y haciendo lo que más no gusta (correr), no os podéis perder esta carrera. Yo el año que viene volveré, y pienso “engañar” a mis compañeros de Los Martes, y alguno más. Pensar que mi cuñado le dijo a mi mujer que si todas las carreras son así, vendrá a más.

Muchas gracias a Aurun Store, Chiringuito Iguana, Cruz Roja, Ayuntamiento de Castelldefels y demás por montar esta fiesta. ¡Nos vemos el año que viene!

Aquí sí hi ha platja (Aurun Store Sunset Beach)

Portava diversos anys mirant aquesta cursa, i per un motiu o per un altre mai em decidia a apuntar-me. La veritat que només sentia bons comentaris, i això em porta a no perdre-me-la aquest any.

En principi anava a apuntar-me a la de 10 kilòmetres, però per sort consulto els resultats de l’any anterior, i veient-los em decideixo que el millor serà començar per la més curta, la de 5 kilòmetres.

Amb les cames i el cap forts, i amb la moral alta per la MMP en els 10 kilòmetres de la Cursa de Can Mercader, l’únic dubte era com serà això de córrer per la sorra de la platja. Tota la cursa es fa per la zona d’arena seca, sobre un circuit oval de 2,5 kilòmetres.

M’hauria agradat tenir algun dia per poder provar les sensacions i acostumar-me a aquesta nova superfície, però no ha pogut ser, per tant, ho descobriré tot el dia de la cursa.

El divendres, passo a buscar el pitrall i de pas aprofito el descompte de la tenda Aurun Store (organitzadora de la cursa) per comprar-me els meus nous pneumàtics per les curses de muntanya. Com sempre, bon assessorament i bon preu. Ara tinc que esperar un mes al meu aniversari (és el regal de la meva dóna i la meva filla).

El dissabte, com sempre abans d’una cursa, apareixen els nervis.

Menjar a casa dels sogres (pasta), i a les 16:30h sortim per arribar al Xiringuito Iguana de Castelldefels, lloc de la sortida.

He aconseguit enganyar a la meva sogra i al meu cunyat perquè vinguin, a més a més de les meves majors fans (la meva Esther i la meva Ona).

Arribem abans de les 17h, i ja entrem al contacte amb la sorra. L’Ona, la Esther i la meva sogra ja s’han tret les sabates, però jo per acostumar-me no vull fer-ho.

Acabat de arribar veig a Isidro de running.es. És una de les persones que em van donar la oportunitat de viure una de les experiències més boniques dintre d’aquest mundillo (la meva Behobia amb el Pedro Nimo). Ens saludem, parlem una estona, i em torno amb la meva família. Ell està de staff, i està molt entretingut.

L’Ona ja està fent cua per pujar-se a l’inflable.

Mentre estem a la cua, surten els valents, pocs però molt valents, que van a fer 40 kilòmetres per la platja. I descobreixo a l’Albert Viñau, quin crack!



L’Ona ja ha baixat i es va a fer cua per pintar-se la cara. Va molt lent i es passa més d’1 hora perquè li toqui. Sort que com està en la platja està entretinguda fent forats i amb el concert del grup Mala Vida. Ha sigue com tornar a l’època del “Boom 5” amb els èxits de Duncan Dhu, Los Refrescos, …, tot molt vuitantè i que ens ha fet passar més d’una hora d’una manera entretinguda.

També ha hagut anades i vingudes, per animar als “bojos” dels 40 kilòmetres, i sobretot, al meu paisà. I per poder parlar amb l’Isidro amb més tranquil·litat, dels nostres propers reptes i com ens ha anat des de que ens varem veure, ja fa més d’un any i mig.

Un cop acabat el concert, em començo a preparar per la meva feina d’avui. En aquest moment, em trobo amb el Miquel Viñau (20km) i Víctor Díaz (10km), dos cracks d’Olesa de Montserrat.

M’acomiado dels meus fans, que encara estan en la cua de pinta cares, i em vaig per la zona de la sortida.

Com queden uns quinze minuts per començar, decideixo escalfar una mica i agafar les meves primeres sensacions amb aquest terra tant ondulat. I comprovo que això serà molt dur.

Connecto el Garmin que m’ha deixat el meu amic Fede. El meu Polar està en reparació perquè no em carregava (per segona vegada en un any i mig).

Ja estic en la zona de la sortida.

Com els corredors de la cursa llarga ja porten unes dues hores de patiment, l’entrada de la resta de “lluitadors” es fa esperant que hi hagi un forat, i deixant un pas perque puguin passar.

Amb una mica de retard, un parell de minuts, xiulet i sortim.

No se si surto molt davant o enrera, però no vull anar massa ràpid i pagar-ho. Miro el rellotge i vaig a ritme de 6’ i poc. Amb aquest ritme no deixo d’anar passant a gent, però no veig on girem. Per sort, trobo un pas de fusta, i puc fer dos passos sense enfosar-me, per fi!

Després d’aquest alleujament, encara que molt curt, ve una altra zona de sorra i una baixadeta i una pujadeta per acabar d’omplir de sorra les vambes. I per fi arriba el gir, semblava que no anava a arribar mai.

Un incís, dóna fàstic, si dóna fàstic, que hi hagi gent tan marrana que no sàpiga anar a la platja, menjar i recollir la escombraria. Durant el recorregut he vist caixes de pizza, ampolles de vidre, bosses, …, tirades. Tan costa recollir-ho i posar-ho en el contenidor!

Seguim, però ja de tornada. El recorregut és el mateix, en quant a metres, però el terra, no. Puc fer dues pisades en terra ferm i la tercera et vas cap a un costat.

Més o menys ja he trobat uns companys de viatge, però no duren massa.

Com la zona de l’arribada té els globus dels patrocinadors, és més fàcil veure on es troba, i cada cop semblen més propers.

Per fí arribem a la zona de les grades i veig als meus fans. Encara que una mica tard, les puc saludar. Giro i torno a saludar-les.

Aquí trobo al meu àngel de la guarda d’aquesta cursa. És el Miquel Viñau. Ell fa la de 20 kilòmetres i va molt bé. No para d’animar, parlar, …, però jo prou tinc amb aguantar al seu costat. Suposo que és la experiència (porta 4 edicions) i la forma física.

Al conèixer el recorregut, vaig fent unes petites fites (arribar al pas de fusta, a la baixadeta, al gir, …). I com el que no vol la cosa ja estic en els meus últims 1250 metres.

Les cames comencen a notar la acumulació de kilòmetres, i l’esforç que estan fent. Reconec que he tingut pensaments dolents (començar a caminar, pensar en on m’havia ficat), però ja us vaig dir que el cap està fort, i això ha servit per avui.

Veig que hi ha corredors i corredores que han parat, em marco anar agafant-los, un a un. I així vaig entretingut, al costat del Miquel , fins que a falta de pocs metres d’arribar a la zona de les meves fans, m’animo. Les saludo, i em vaig a buscar l’arribada.

Trepitjo la línia final i paro el crono. He baixat dels 30’ (segons el Garmin 29’12”, però no se quan l’he parat). Només creuar l’arribada, em posen un collar hawaià i em fan una foto.


Torno el xip. Era de lloguer i d’aquells que portes agafat al turmell. La experiència ha estat satisfactòria.

Vaig a buscar alguna cosa per beure, i a retrobar-me amb la family.

Estic content, no  se el temps final i la posició, però arribar sense parar, per mi avui ha estat tot un èxit.

Em canvio, estic molt suat i comença a fer una mica de vent que pot acabar en un refredat.

Com falta uns 20’ pel show dels dibuixos de Disney, esperem perquè l’Ona s’ho passi pipa.

Durant aquesta estona, veig arribar al Víctor. Està molt cansat, reconeix que ha estat dura (no m’estranya a quedat el 6è).

Comença a sortir el Mickey, la Minnie, la Elsa, … i Ona s’ho està passant genial. Està súper emocionada cantant i cridant sobre la esquena del seu oncle.

I arriba la hora de marxar, d’acomiadar-nos de la festa.

Busco al Isidro i ens emplacem a trobar-nos un altra dia, per aquest mons.

També em dóna temps d’animar al Miquel, que just passa per la zona de l’arribada. Li queden alguns kilòmetres, ja no va amb aquella soltesa, però no m’estranya, va quedar el 5è de la cursa de 20 kilòmetres. Que crack!

A recollir el cotxe, que hem deixat en un descampat a 300 metres de la sortida, i cap a casa dels sogres. Dutxa ràpida i a sopar una pizza, en família, per celebrar-ho.

Al final, trobo les classificacions. He quedat el 11è (de 170) amb un temps de 28’43”. Content, no. Súper content!

Només em queda comentar, si voleu passar un bon dia en la platja, en família, col·laborant amb una causa benèfica i fent el  que més us agrada (córrer), no us podeu perdre aquesta cursa. Jo l’any que ve, tornaré, i penso “enganyar” als meus companys de Los Martes, i algú més. Penseu que el meu cunyat li ha dit a la meva dona que si totes les curses son així, vindrà a més.

Molts gràcies a Aurun Store, Chiringuito Iguana, Creu Roja, Ajuntament de Castelldefels i la resta per muntar aquesta festa. Ens veiem l’any vinent!