divendres, 4 de setembre del 2015

Pujada a Sant Ramon (29.08.15)

Comencem una nova temporada amb un objectiu molt clar, la Marató de Castelló.

Si fes cas dels consells dels experts, no hauria de fer aquesta cursa, però m’agrada. És dura, però té un alguna cosa que t’enganxa, i que fa que cada any, a finals d’agost, molts estiguem en la línia de sortida.

Aquest any vaig sol, sense els companys de Los Martes, però no em vull perdre aquesta festa.

L’Esther (la meva dona), m’apropa amb el cotxe a Sant Boi. M’acompanya a agafar el pitrall, i després jo l’acompanyo fins al cotxe.


Vaig fent temps, i em trobo amb 3 companys de corredors.cat. Estic una estona, i després començo a escalfar.

No tinc cap marca al cap, ni em veig amb moltes ganes d’esforçar-me, només vull gaudir d’aquesta curta i dura cursa (5km).

Dos minuts abans de les 19h, es fa la sortida. Tothom comença a córrer, i ràpidament vaig avançant a gent.

Ben aviat, arriba la primera pujada. No és molt llarga (uns 300 metres), però força inclinada.

Em vaig fent forat i sense apretar (cal guardar forces pel que vindrà després), vaig passant a molts corredors.

Tot seguit una altra pujadeta (més curta) i comença la zona de tobogans (crec que amb més baixades, que pujades) per dintre de la urbanització.

Deixem l’asfalt i comença el camí de terra que ens portarà fins al cim.

La primera pujadeta, comença a fer mal. Però encara em trobo molt bé, i la faig a bon ritme.

En arribar a dalt, i en el tram més pla, afluixo una mica per recuperar les cames.

Vaig al costat d’un altre corredor, i anem mantenint un ritme força tranquil. Anem junts fins a l’avituallament. Agafo una ampolla d’aigua, bec una mica, em mullo, i continuo cap dalt.

Fa calor, però per sort en el camí hi ha força ombra.

Les primeres rampes fan que deixi enrere a l’altre corredor. Em trobo bé, i vaig passant diversos corredors que ja van caminant.

Tinc clar, pels dos anteriors anys, els trams més durs, però hi ha moltes corbes que s’assemblen, i que em fan creure que ja estic arribant.

Finalment, passo pel costat del cartell d’1 kilòmetre per l’arribada. Avui no puc parar, ho faré tot sencer sense caminar!!

No tinc forces per fer un últim esforç, però a falta de 300 metres, veig que si no afluixo aconseguiré baixar la meva millor marca de l’any passat.

Finalment, trec forces d’algun lloc (no se ben bé d’on) i aconsegueixo arribar amb un temps de 28’02”. Són dos segons menys que l’any passat. Sense voler he fet la MMP en aquesta cursa.


Agafo l’aigua, la Coca Cola, la síndria (que bona i bé cau) i la barreta energètica.

Faig dues fotos de les vistes, xerro una mica amb els companys de corredors.cat que havia conegut a la sortida, i torno a baixar pel costat que em porta cap a Viladecans, on tinc la família esperant-me (4km més, és com dues curses en una, una de pujada i una de baixada).



Si les cames ho permeten, l’any vinent repetirem i em portaré a tots els companys de Los Martes.

Ara a començar a preparar les cames i el cap per la Marató, però pel mig queden més curses i més histories (Ametlla Merola, Sant Andreu de la Barca, Mitja Anoia, ...)

Ens veiem,


Xavi Crespo 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada