dimarts, 12 de novembre de 2013

A cremar les Castanyes i Panellets (Cursa Pont de Vilomara)

Després d’uns mesos sense curses, i abans de l’objectiu de l’any (Cinc Cims), tornem un any més al Pont de Vilomara.

Avui sembla que farà un bon dia i que farà caloreta (la cursa comença a les 11h).

A prop de les nou passem a buscar al Fede per casa seva. L’Ona està molt emocionada i porta tot el dissabte dient que després de la Cursa vol menjar canalons.

Tornem cap a Olesa i sobre les 9:15 ens trobem amb el Jordi, l’Anabel i la Júlia. El trajecte no és massa llarg i en poc més de 40 minuts ja hem arribat.

Quan arribem al poble un voluntari ens informa que podem aparcar al costat d’un mur que hi ha en un carrer i així ho fem. El Jordi i la seva colla han patit un petit incident (la Júlia ha vomitat), i després del canvi de roba i neteja, busquen un lloc per aparcar.

Mentre ells fan aquestes feines, l’Ona, l’Esther, el Fede i jo anem cap al poliesportiu (recinte on hi ha tots els serveis de la cursa). Mirem el cartell de dorsals i anem a agafar els nostres pitralls i obsequis (malles pirates i manguitos). Trobem que només queden les talles L i M, cosa que no entenc. Si els organitzadors fan obsequis de roba, perquè no demanen la talla i així tothom podrà aprofitar l’obsequi.

Als pocs minuts, arriba el Jordi, l’Anabel i la Júlia. Recull les seves coses i ens anem (els tres corredors d’avui) a deixar les nostres bosses al guarda-roba.

Sortim a la plaça de fora i connectem els nostres cronòmetres. Un cop ja tenen agafats els satèl·lits, ens acomiadem de les nostres fans i marxem a escalfar una estoneta.

L’escalfament és el mateix que vam fer l’any passat, i transcorre per la zona on seguidament farem els dos primers kilòmetres d’aquesta cursa. Aquest escalfament dura uns 10 minuts i ens anem cap a la zona de sortida. Intentem col·locar-nos bé, però sortim una mica més enrere de la meitat de la cursa.

El Fede a tot ritme!!!
A les 11h del matí, i amb un Sol que ja escalfa de valent, es dóna la sortida. Els primers metres (quasi bé el primer kilòmetre) són molts complicats. No pel terreny i el perfil, sinó per la quantitat de corredors. Ho intentem fer sense fer massa esforços. Quan arribem al kilòmetre 1, el cronòmetre marca un ritme de 4:32, bones sensacions (si tenim en compte que no hem pogut agafar un ritme constant).

Arribem al final del carrer, girem i ens anem de nou cap el punt de sortida. Ara la cosa sembla menys atapeïda, cosa que s’agraeix. Fem una petita pujadeta i passem pel kilòmetre 2 a ritme de 4:27 (millor que l’anterior).
  
D’aquí fins al kilòmetre 5 (on hi ha catifa de temps) el perfil és baixada i pla, cosa que permet agafar un bon ritme (cosa que no passarà amb els últims 5 kilòmetres).

El kilòmetre 3, compleix amb els pronòstics i ho faig a 4:13.

Abans d’arribar al kilòmetre 4 hi ha un d’aquells punts on puc veure als meus companys d’equip. Primer veig al Jordi i ens saludem. Una mica més enrere apareix el Fede. El saludo però ell no em veu. Arribo al gir de 180º i marxo cap a la zona del Pont i del costat del riu. Amb tot això, aquest kilòmetre em surt a 4:19, i les sensacions són molt bones.

Abans del Pont, em trobo a un conegut del Club d’Abrera. Ens saludem i continuo el meu recorregut. Això fa que en pocs segons arribi a la zona del Pont. Sembla un tram normal, però ja em va fer gràcia l’any passat i aquest any també m’ha agradat córrer per sobre d’aquest Pont Medieval.
 
Jordi al Pont
Xavi al Pont
Un cop traspassat el Pont, agafem un tram d’herba que ens porta cap a la catifa de control (kilòmetre 5). El ritme continua molt bé (4:34) i fins ara porto 21:59 (mateix temps que l’any passat). El Jordi ha passat amb un temps de 20:42 i el Fede ha fet 21:08.


El Fede cap al tram de pujada
Els propers 1000 metres encara són bastant assequibles i es pot fer a un ritme de 4:40, però a partir d’aquí la història canvia. El perfil comença a pujar, i del 6,5km fins al 7,5km, la pendent és molt pronunciada i quasi al final tinc que fer unes quantes passes, les cames no aguanten més. És dur, però molt bonic i encara que menys que l’any passat avui també fa olor a romaní per aquesta zona.

Aconseguim arribar al kilòmetre 8, punt on el perfil comença a ser més favorable, però fins aquí el ritme ha baixat a 5:47 (7km) i 5:07 (8km).

Intentem recuperar les cames ràpidament i ho aconsegueixo. El perfil fa molta baixada i torno al ritme de 4:29. L’única pega d’aquest tram, és el tros que passem pel Polígon Industrial, no m’agrada.

Sortim del Polígon i anem cap al poble. Només a l’entrada del poble hi ha una primera pujada, que es fa força bé donat que venim d’una gran pujada. Fem el carrer que ens donarà accés a l’última pujada (molt temible en els meus records). Aquí la gent comença a animar-nos i fa que siguin més fàcils aquests metres.

Girem i comença la pujada. El primer tram es fa bé, però en el segon les cames es comencen a queixar. En la corba aconsegueixo avançar a una noia que portava davant i això em dóna ales per continuar. Arribo a la part de dalt que ens dóna accés a la recta final i davant meu em trobo a l’Esther i l’Ona. Agafo a l’Ona, la deixo a terra (el meu cos ja no em permet portar-la a coll (són 14 kilos)) i comencem a “córrer”. Quan entrem en la catifa de color blau col·locada en aquesta arribada, li dic a l’Ona que som uns Campions i ella aixeca els braços. A punt de creuar l’arribada, un corredor que portem darrera nostre es para per poder entrar l’Ona i jo sense cap entrebanc i que tinguem una bonica fotografia (vull agrair-li el gest).

A més a més, un cop creuada la línia d’arribada, assec a l’Ona en una cadira esperant que l’Esther vingui a buscar-la, i el corredor que ens ha deixat “guanyar”, ve a felicitar a l’Ona (m’agrada el bon ambient de les curses, m’agrada aquest esport).

Al final, 46:50 (uns 23 segons millor que l’any passat, i a més a més, els he guanyat tots en el segon tram) i posició 203. El Jordi ha fet 43:15 (posició 97) i Fede ha aconseguit acabar els 10 kilòmetres en 43:52 (posició 112).
 
Los Martes amb les noves "figures" femenines
Per acabar el dia una dutxa amb aigua freda (mai ens dutxem en una cursa on hi hagi aigua calenta, sort que avui no feia fred) i dinar amb el Fede, l’Esther i l’Ona (ella amb els seus canalons) a Cal Ramoneda de Sant Vicenç de Castellet.

Ara a preparar amb molta cura el Cinc Cims de Corbera (26km per muntanya) el proper 12 de Gener de 2014 (aniversari de la nostra companya Sandra (40 anys)).

dilluns, 14 d’octubre de 2013

MI PRIMERA CURSA EN COLLBATO.

Después de que el equipo de los Martes, haya realizado la cursa Collbatonia los últimos años,  con podio incluido para Sandra, éste año, que no va nadie del equipo, me da por apuntarme a mí, que pereza.

La verdad es que muchas ganas de correr un sábado 21 de Septiembre por la tarde a las 17:30 y con una temperatura de 28º, no es que apetezca mucho correr, pero, nadie dijo que iba a ser fácil correr¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡

Son las 16:30 de la tarde, y nos levantamos del sofá Isa y yo, para ir a recoger el dorsal de la cursa, todavía tengo los berberechos en el cuello, del aperitivo que hemos hecho a eso de las dos y media de la  tarde, llegamos a Collbató y aparcamos sin problemas, mientras caminamos hacia el pabellón donde entregan los dorsales, nos encontramos por el camino a Lorena y a Robert, el cual no se salta ni una carrera, está en todas, y me dice que el domingo siguiente, le toca la maratón de Zaragoza (TELA).

Ya tengo el dorsal el 220 me ha tocado, me lo coloco en la camiseta y ya empiezo a ponerme nervioso, no sé por que, pero antes de las carreras me pongo un poco de los nervios últimamente, eso debe ser, porque estoy pasando de Promesas a “Profesional”.  Dejo a Isa con Lorena y Robert, hablando de sus marujeos y yo me voy a calentar un poco, ya que la cursa que me espera tiene un poco de subida y mejor estar caliente, ya se sabe.

Empieza la carrera a eso de las 17:45, hace mucho calor y como siempre, tiro más de lo que puedo, “esto cansa”, en el kilómetro y medio aprox.., veo a Isa que me saluda,  me hace una foto, todavía hago buena cara. Bajamos un poco para el Montserrat Express, y al girar a la derecha, empieza la subida del tenis, tela la subidita y que calor, al final de la subida veo a mi hermana Mari Carmen y al cuñado (Carlos) con la Kira (su perra), me saludan y me dice mi hermana, “lo difícil ya está”, y yo voy, y me lo creo. Sigo corriendo al cabo de algún km más hay un desvío, nos metemos por un camino de tierra y piedras, que sufrimiento, voy chino-chano, a mi ritmo, haciendo los kilómetros como puedo, se hace interminable. Cuando llegamos a la Vinya Nova, teóricamente se acaba la subida, sólo quedan 2 Km. 800 m para llegar a la meta, empieza el llano y la bajada, dejo el resto y empiezo a apretar los dientes, a falta de 400 metros se ha de girar a la izquierda, pero me equivoco y tropiezo con la cinta que cierra la calle anterior, estoy fuera de mí, la gente me guía y me dice, “por ahí no es”, (menos mal que la cinta me ha parado”, continúo y cojo la calle que toca, ya veo casi la meta y me pego un Sprint que me hace salir el último Km. A una media por debajo de 3:45 min/Km.
 
Se acabó el sufrimiento, vuelvo a llegar algo descompuesto, tiempo total 44:58. Posición 74 de 343 llegados.

El Promesas
Fede

dilluns, 30 de setembre de 2013

250Km de Cross (Ametlla de Merola –15.09.13)

Ja hi tornem a ser. Ja ha passat un any i tornem a aixecar-nos ben d’hora per anar a fer el Cross de l’Ametlla de Merola. És una cursa especial, donat que dintre de 5 anys podré pujar per primera vegada al podi (quan faci 10 participacions).
Aquest any, a més a més, és més especial perquè es compleix el 25è. Aniversari del Cross i com a premi farem per primera vegada el recorregut a l’inrevés.

Amb aquestes premisses, la coca i xocolata al cap i el recordatori de l’aigua freda de les dutxes, hem quedat a les 8h del matí a la benzinera d’Olesa de Montserrat. L’Ona i jo hem arribat els primers, i poc després ha arribat el Fede (3a. participació) i companyia (el Marc farà la seva segona participació als 4km). Uns minuts més tard arriba el Jordi (6a. participació) i marxem.

El trajecte no és massa llarg, i en poc més de 40 minuts ja estem a l’entrada del poble. Comencem a baixar per la fins ara temuda pujada (avui l’he vist amb millors ulls, potser perquè el meu cap sap que avui la faré de baixada) i arribem a l’Ametlla de Merola.

Trobem els primers voluntaris, que amablement, ens condueixen fins al pàrquing. Descarreguem i mentre alguns anem a donar l’esmorzar als petits, els altres van a buscar els pitralls.

Abans de les 09:30h, el Marc ja està preparat per sortir. Li està agafant el gust a això de córrer, i avui, mirarà de millorar la seva marca.

L’hem vist sortir i hem marxat als cotxes a acabar de canviar-nos, agafar les últimes coses i anar a veure la seva arribada. En aquest moment, el Jordi, m’avisa que no porto el xip a les sabatilles. Merda! M’ho he deixat a les altres sabatilles. Vaig a preguntar a inscripcions, però em diuen que no sobra cap que els han repartit tots. Finalment, parlem amb el Sr. Ramon (organització) que em diu que no em preocupi que ell no mira el xip per fer el llistat de participacions, així que em quedo més tranquil i em disposo a veure l’arribada del Marc. En poc més de 20 minuts, després la seva sortida, el veiem arribar. Porta bona cara i farà un bon temps. Finalment, ha fet 21:54 (29º). Ha rebaixat en 6’44” el temps de l’any passat. Felicitats!!!

Els corredors dels 10km, acabem d’escalfar i marxem cap a la línia de sortida. Sembla que farà caloreta i que patirem una mica. El fet de no conèixer el circuit sempre fa que costi més saber el ritme a portar, però intentarem millorar la Millor Marca Personal (sub 49).

Sortida
Sortim i ens anem cap a la zona dels horts. El ritme és alt, al Jordi ja l’hem perdut i Fede el porto uns metres més endavant, però encara el veig. Tinc la sensació que no s’ha fet l’embús d’altres anys. Els metres van passant i a l’arribar al primer kilòmetre veig que el ritme ha estat molt ràpid (4:21). 

Decideixo baixar el ritme, pel que pugui passar, i comencem el tram que ens porta cap al bosc. Anem fent i abans d’arribar al bosc hi ha una zona on la pedra està mullada i sembla que puguis caure. La passem i arribem al bosc. El terra està impressionant, tou, ple d’herba, dóna gust córrer per llocs així.

Quan arribem al final del camí del bosc, comença la pujada nova d’aquest any. Fins ara el record d’aquest punt era de salvació (baixava), però ara és de pujada i veurem com va. Les primeres rampes són bastant assequibles, ritme més lent però es poden anar pujant. Tot va bé i continuem cap a les rampes més dures. Aquí les cames ja comencen a queixar-se, però les aguantem i passem el punt d’avituallament del km7. Una gran baixada ens porta cap a l’última gran pujada. Patim una mica però arribem al costat de la carretera i ens dirigim cap a l’antiga pujada (avui gran baixada). Encara puc veure al Fede al davant, encara que cada cop està més lluny.

Anem fent i per fi arribem al tram de baixada. Les cames aquí s’animem soles, i el ritme és molt ràpid. Fem l’entrada al passeig d’herba, ens remullem amb les esponges i ens dirigim cap al primer pas per la Colònia.

Aquí ja tothom busca el tros d’ombra que hi fan les cases. Sembla que no però el Sol apreta de valent. Fem el ziga-zaga dissenyat i sortim per sota del petit túnel en direcció als horts. Ja veig la catifa del km 5, i també puc veure al nostre Club de Fans. Els saludo, i en especial a la meva filla, l’Ona. Em fa molta il·lusió veure-la com està allà animant el seu pare i la meva cara de felicitat ho diu tot. La propera vegada que la veuré serà per fer el tram d’entrada amb ella.
 
Pas pel km 5
D’altra banda, la primera volta ha estat molt ràpida (23:11) i tinc dubtes que la segona es pugui fer al mateix ritme.

Per la zona dels horts, cometo el gran error de la meva cursa. Tinc molta calor i em mullo sencer. Això fa que la samarreta em pesi molt i no vaig a gust. Començo a tenir males sensacions, i al pas pel km 6 haig de fer 4 passes caminant. No m’ho crec, i ordeno al meu cervell que informi a les cames que això no pot passar. Començo a córrer, encara que cames i cap continuen debatint on s’aturaran una altra vegada.

Tornem al bosc. Ho torno a dir, Espectacular!!!! Espero que la foto d’aquest any també sigui aquí perquè el paisatge era molt bonic.

Arriben les primeres rampes i continuo corrent, el ritme ha baixat, però encara està força bé (5:02). Tot sembla recuperat, però a l’arribada de l’última rampa d’accés a l’avituallament em torno a parar a caminar. Agafo l’aigua i intento dir-me que no puc aturar-me més, però quan els ulls veuen la pujada que porta al tram que hi ha al costat de la carretera, desconnecten les cames i torno a caminar. Intento arribar a dalt el més ràpid possible, i així començo a córrer de nou.

Quan ja estic a dalt, em passa el Xavier Bonastre. Havíem quedat per twitter amb ell per fer-nos una foto, però finalment no ha pogut ser. Una altra vegada, serà.

Intento seguir-li el ritme, però jo ja vaig cap a enrere i ell no. Així, que m’oblido i continuo el meu patiment. Per fi, arriba la baixada que les cames estaven esperant. El ritme millora, però res a veure amb la primera volta.

Arribo  a la Colònia i intento pujar una mica el ritme. Ja no queda res i trec les forces d’on puc. Surto del túnel i aquesta vegada girem cap a l’esquerra. Miro endavant i ja veig a l’Anabel (la meva cunyada, agrair-los a ella, a la Isa i l’Alexia que cuidessin de l’Ona mentre jo corria, Gràcies!!!!). Té l’Ona en braços. L’agafo i faig uns 100 metres amb ella, però el pes (prop de 15kg) i les meves cames (molt cansades) fan que la deixi a terra i entrem junts caminant, tal com havíem assajat dies enrera a casa.
 
Entrada a meta amb l'Ona
Finalment, 48:20. Impressionant!!!! Tinc les cames fetes pols. Tenia la sensació que anava malament, i tot i parar-me 3 vegades a caminar (encara que poques passes) he rebaixat la meva millor marca en un minut i mig. 

El Jordi ha fet 44:55, entrant a meta també amb la Júlia, i el Fede ha fet 45:27. Són dues màquines, estan en una altra lliga. Molt bé companys.


Per la resta, tot molt bé. L’aigua de les dutxes freda per revitalitzar les cames, i la coca boníssima.

Ah!! A més a més en el sorteig que van fer després al Jordi li van tocar unes bambes que regalava el Domingo Catalán.

En definitiva, què més podem demanar. L’any vinent la sisena participació, i pel 2018, pujaré al podi.

Ens veiem a la propera!!!!!
 
L'equip LOS MARTES d'avui
Xavi Crespo
El Míster (Los Martes)

dimecres, 18 de setembre de 2013

L’aperitiu de la Muntanya (Pujada a Sant Ramon – 01.09.13)

Comencem una nova temporada i què millor que fer-ho amb una cursa gratuïta, curta i de muntanya.

Feia temps que tenia ganes de fer aquesta cursa, però sempre arribava tard a les inscripcions.

Aquest any vaig estar atent i ens vam poder apuntar amb temps. Un cop fet aquest pas, només quedava esperar a que arribés el dia 01 de setembre.

Com el dissabte abans de la cursa baixava a Viladecans, vaig passar a buscar els pitralls amb l’Esther i l’Ona. D’aquesta manera, diumenge no caldria matinar. També va servir per veure que no hi havia massa lloc per aparcar i el millor seria que algú ens apropés en cotxe i ens anés a buscar quan acabéssim. Encara que després vaig pensar que un cop a dalt podríem baixar pel camí que porta a Viladecans i faríem una cursa + un entrenament, allargant així la distància de la cursa (només eren 5,5 km).

Vaig enviar un whatsapp al Jordi, únic acompanyat de l’equip Los Martes en aquesta cursa, (Fede estava a Linares, Sandra estava perduda per algun lloc d’Europa i Xavi Moreno va dir que aniria caminant, però finalment no va poder anar) perquè vingués el diumenge cap a casa dels meus sogres i explicar-li el recorregut a fer.

A les 8:30h, el Jordi va arribar a Viladecans. Puja a deixar la bossa, a prendre un cafè i anar al lavabo (no es pot queixar, guarda-roba, avituallament i lavabo per ell sol).  En aquell moment, comprovem que porta un banyador del seu sogre, perquè s’havia deixat el pantaló de córrer a Olesa i havia dormit a Badalona (es considera el segon pitjor vestit de córrer després dels leggins del Fede a Behobia).

A les 9h, el meu sogre ens deixa en el camí que dóna accés a la pista d’atletisme on comenta la cursa.

Activem els postres Garmins i comencem a escalfar a ritme lent donant voltes a la pista d’atletisme.
 
Escalfant motors
Quan queden uns 10 minuts per començar, per megafonia ens dicen que tenen una mala notícia. Primer penso que no poden suspendre la cursa, fa bon dia, no plou n’hi ha plogut els dies anteriors, però ràpidament ens dicen que sortirem amb 10 minuts de retard, Ufff!!!!!!
Sortida

Tornem a escalfar, estirem i ens anem cap a la línia de sortida. Amb pocs segons, iniciem la cursa i ens encaminen cap al nostre repte d’avui, arribar a Sant Ramon.

Els primers metres són complicats, hi som quasi 400 corredors i hem sortit força enrere, així que hem d’anar avançant gent com podem. Tampoc volem gastar masses energies que després faran falta.


Primera pujadeta
Només surtir de la pista d’atletisme, baixem. Però es tracta d’un petit descans perquè seguidament ve una pujada per un corriol on anem tots a fila de 2. És molt difícil passar a la gent i fins que no arribo a la part de dalt no em trobo una mica alliberat del tap inicial. Tot el recorregut fins a la pujada és molt trencames, que si ara un pujada, que si ara una baixada, anem fent però no vull que les cames ho acabin pagant en la pujada gran, així que vaig controlant que el ritme sigui bastant assequible.

Poc abans del començament del camí de Sant Ramon (pujada) trobem un cartell que ens indica que falten 3km per arribar a dalt. Ha estat força bo conèixer la distància que ens faltava per poder saber si les forces estaven bé i que el cap pogués treure les últimes forces.

Arribem a les primeres rampes i ja ens trobem als caminants que circulen molt ordenats pel costat dret de la pujada. He trobat a faltar animació per part dels caminants. Només escoltava els comentaris de: “Quin ritme porten”, “Jo no podria fer-ho”, …

A l’alçada de la Font de Golbes trobem l’avituallament líquid. Agafo una ampolla d’aigua (que s’agraeix, donat que fa força caloreta) i anem xino-xano cap a dalt. Aquest primer tram té una lleugera pendent que encara les cames suporten.

El camí cada cop té més pendent, o això li sembla a les meves cames. En cada gir saps que queda menys, però no arriba mai el cartell de 2km cap a l’arribada. Aquí la selecció natural ja està feta i els corredors que porto al voltant anem tos més o menys a ritme similar.

Quan falten 1,5km i després d’un d’aquests girs de 180º haig de caminar 4 passes, les cames estan força cansades. Ràpidament, torno a córrer (a  ritme més lent), però passat el cartell d’últim kilòmetre arriba la pendent més forta (23%) i torno a fer 4 passes. No vull parar, sé que es perd més temps caminant que corrent a ritme fluix,  i el més ràpid posible li dic al meu cap i a les meves cames que hem de tornar a córrer i acabar la cursa dignament.

A falta de 200 metres es fa la separació entre corredors i caminants. Això fa que els corredors no anem pel camí i hem de fer una última (i no prevista) pujada que ens deixa morts.

Només creuar l’arribada veig al meu germà (Jordi). Recuperem (jo, ell ja es troba recuperat) les forces i anem a buscar una mica de beguda, síndria i poma.

Al final, Jordi ha fet 28:50 (63º) i jo 30:46 (111º) d’un total de 353 corredors arribats a dalt.

Objectiu aconseguit
Feta la cursa, l’ensenyo al Jordi les vistes des d’aquí dalt i marxem pel camí de Viladecans cap a casa dels meus sogres. És baixada i ens serveix per relaxar una mica les cames. Això ha fet que hem realitzat 4 kilòmetres més.

Ara a surtir uns quants dies més i el pròxim 15 de setembre ens veiem al Cross de l’Ametlla de Merola (Fede, Jordi, Marc i Jo).

dimecres, 10 de juliol de 2013

Torneig de Padel LOS MARTES (09.07.2013)

Ja fa quasi tres anys que un dia per trencar la monotonia d’anar a córrer vam anar a fer un partidet de padel. Aquell dia el Fede i el Sergi eren un equip i la Sandra i jo l’altre. Ens ho vam passar molt bé, i vam guanyar la Sandra i Jo fàcilment (ja,ja!!!)

Així, que encara amb aquelles bones sensacions un cop acabada la temporada de curses, vam dir de tornar-ho a fer.

La Sandra va cridar al Sergi, buscar el lloc, va coordinar els horaris, va portar les raquetes i pilotes (menys el Fede que té la seva raqueta de professional), i ara jo us explico com va anar.

A les vuit de la tarda, a les pistes del Club Natació Martorell arriben els quatre jugadors del 2o. torneig de Padel LOS MARTES.

Escalfem una mica i ja perdem una de les 3 úniques pilotes que tenim. Al pocs minuts, decidim començar el partit.

La Sandra comença traient i amb dificultats aconseguim el primer joc. Passen els jocs i tot continua igualat. L’equip format pel Sergi i el Fede han millorat molt respecte fa tres anys. Fede es nota que ha jugat algun cop més i té assimilat el joc amb les parets, … Sergi també ha millorat força. En canvi, jo ho estic adaptat. Moltes pilotes s’anaven cap a la paret i faig moltes errades. La Sandra no parar d’animar-me i donar-me grans consells. La cosa cada cop va més ajustada en aquest set, però fruit de l’adaptació meva a aquest joc, l’equip dels Matxos aconsegueix el primer break.
La cosa no millora i ràpidament, aconsegueixen el seu joc i un altre break, que fan que guanyin el primer set per un resultat de 3-6.

El Sergi i el Fede ho celebren, estan impressionats amb el seu joc (nosaltres també). Ens refresquem (encara fa una mica de calor) i tornem a la pista per començar el segon set.

Hem canviat de camp. La Sandra i jo hem canviat les posicions, per provar alguna cosa. Comença traient el Fede i per fi arribar el nostre primer break. Li deixo el torn de sacada a la Sandra, per veure si podem fiançar el nostre break, i posar-nos 2-0. I així passa. Cada cop el nivell és més alt, i sembla que em vaig adaptant al joc, amb sotilesa i seguint els consells de l’experta (Sandra). Els jocs i els breaks no paren de caure, i sense adonar-nos aconseguim el nostre primer set (6-0) i empatar el partit. Els Matxos, estan fora de sí, comencen a semblar l’equipet de fa 3 anys (és broma, no us enfadeu).

Un altre cop bevem una mica d’aigua, i tornem a canviar de pista per començar el tercer set. Sandra i Jo seguim amb la mateixa estratègia que en el segon, sembla que ens funciona.  Aquest set és semblant al segon. El Sergi i el Fede comencen a treure la força, però no podem amb la tranquil·litat del nostre equip. Tornem a fer un break al primer joc, a guanyar el servei de la Sandra, i tot d’una, ens tornem a col·locar amb pilota de set. La guanyem i ens posem per davant en el partit (6-0).

L’equip dels Matxos està preocupat, no saben el que ha passat. Havien començat molt bé, però ens hem refet i hem aconseguit la remuntada.

Tot és decidiria en el quart set, o empatem o guanyem. Comencem el set i al cap pocs minuts tornem a perdre una altra pilota, només ens queda una. Sembla que ens hem relaxat, i l’equip format pel Sergi i el Fede es posa per davant amb un 3-0. Aprofitem el meu servei, per posar-nos 3-1, però amb el servei del Fede es tornen a distanciar (4-1). Ens concentrem, i traient la nostra classe aconseguim la segona remuntada del partit, igualant el set a 4. Ja fa una estona que passa de les 21h, però volem acabar aquest set.
El novè joc, és llarguíssim, anem tota l’estona iguals, avantatge per uns, avantatge pels altres, i quan estem a punt d’acabar, ... la pilota surt disparada cap al carrer. No veiem a ningú fora, fa una estona vam recuperar una pilota gràcies a un noi que anava a agafar el seu cotxe, i termina el partit.

Un altre cop el millor equip de padel del món (Sandra i Xavi) aconsegueix la victòria en el segon torneig de padel de LOS MARTES.

Propera edició Juliol del 2014.

PD: Sergi i Fede ja podeu començar a entrenar!!!!!


Els Campions (Sandra-Xavi)

dimarts, 9 de juliol de 2013

SanFermins a Pallejà (07.07.2013)

Vuit del matí i els corredors de los MARTES que avui farem la Cursa de Pallejà ja hem aparcat. Ho hem fet al costat de la benzinera, com fem quasi tots els dimarts d’estiu per anar a entrenar.

Anem de camí cap a buscar els nostres pitralls i la samarreta d’obsequi (molt maca, per cert).  Un cop aconseguits, deixem les coses al guarda-roba i anem a buscar al Fede i l’Eduard (quines coses té aquest esport que ve de vacances uns dies i s’apunta a córrer amb nosaltres, m’agrada). No els trobem, i per tant, quan falten uns 25 minuts per començar la cursa anem a escalfar la Sandra i jo sols.

Fem uns 10 minuts i baixem cap a la zona de sortida. Mentre estirem veiem que ells han escalfat per la part de baix. Ens retrobem. El Fede està cansat, no ha portat una bona setmana de feina i la benzina ja està molt justeta,  fins i tot s’asseu al banc de la parada de l’autobús. L’aixequem i anem a buscar la nostra posició a la sortida.

Abans, l’Isa i la dona de l’Eduard fan la foto dels corredors de la SanFermí de Pallejà.

L'equip d'avui

A les 9 i cinc minuts, xupinazo i sortim corrent com si ens perseguissin uns braus a Pamplona.

El primer kilòmetre comença amb una petita pendent, però ràpidament canvia per fer una petita baixada que permet fer un bon ritme. Per això, sortim molt ràpids i busquem fer-ho per sota de 4’/km, la resta del perfil de la cursa no permet aquests ritmes. Quan porto uns 800m (segons el meu Garmin), veig que el Fede va davant meu. Miro el crono i veig que portem un ritme molt bo (3:54).

Passem pel primer kilòmetre i comprovo que anem segons el previst (3:56). Intento baixar una mica el ritme, però continuo portant al Fede davant, i això fa que el ritme continuï sent millor que el pronosticat. Encara fa ombra, però fa calor i em vaig tirant aigua pel cap per refrescar-me una mica.

El pas pel kilòmetre 2 demostra que vaig molt bé (4:04), i veig que caldria relaxar les cames perquè el proper kilòmetre té una petita pujada que cal passar el millor possible.

Ara ja toca el Sol, i es nota, fa calor. Anem corrent, el Fede l’he perdut i la Sandra encara no l’he vist en cap dels encreuaments que hem fet (això és bon senyal, perquè vol dir que no va massa enrera meu)

Arribem a la pujadeta  i intento no afluixar, però el perfil no permet continuar a aquell ritme infernal, i em surt una mitja de 4:25.

Passada aquesta dificultat, anem cap al final del poble on realitzem un gir de 180º que ens envia de nou cap a la zona de sortida. Aquí sí que veig a la Sandra, va darrera de l’Elena (la guanyadora de l’any passat). No sé en quina posició anirà avui, però em sembla que va entre la 3ª i la 5ª dona de la cursa de 5 kilòmetres.

Passat el kilòmetre 3 veig que ens donaran aigua, llenço la meva ampolla (ja quasi buida) i agafo una de nova. Em llenço una mica d’aigua al cap (està fresqueta, que bé).
  
El perfil d’ara és el contrari que els primers metres de cursa i amb una lleugera però agraïda baixada. El ritme torna a semblar ràpid, però com ja és la 3a vegada que faig aquesta cursa em conec la sorpresa que hi ha a la zona de l’Ajuntament. No és una pujadeta massa llarga, ni forta, però si et passes amb el ritme, et deixa fos per la resta de cursa (encara falta prop de kilòmetre i mig).

Passada la segona dificultat, el perfil torna a fer baixada i les cames es tornen a recuperar. El ritme del kilòmetre 4 és bo, 4:12.

Queden 1000 metres i les forces són justetes. Intento no baixar el ritme, però els primers 600 metres ho faig més a sensacions que a ritme. Quan falten uns 400 metres ja veig l’arribada. No hi ha forces però l’arribada deu ser com un imant i tenim pols oposats, per tant, la potència d’atracció fa que et deixis totes les forces per arribar dintre de l’objectiu.

Arribo, trepitjo la catifa i veig que l’últim kilòmetre surt amb una mitja de 4:17 (pitjor que l’esperat) però el resultat final ha estat de 20:49 que està dintre de l’objectiu (sub 21’).

Estic molt satisfet, vaig començar a entrenar per baixar de 21:30, ho vaig baixar a 21:00 després de la Cursa d’Abrera, i encara ho he fet 11 segons millor. A més a més, avui he fet la meva millor marca personal en aquesta distància, he millorat el meu anterior rècord en 35 segons. Ha estat un bon final de temporada.

Intento recuperar i veig arribar la 3a classificada. Als pocs segons veig arribar l’Elena i darrera seu a la Sandra, que acaba 5a amb un temps de 22:11 (2a classificada categoria F3), una altra copa al sarró.

Que reforcin aquest podi!!!!

 La felicito i veiem al Fede. Ell ha fet 20:04 (molt bon temps). Tot i l’esforç de la part masculina de l’equip tampoc aquesta vegada hem aconseguit premi. El Fede ha quedat 7è de la categoria M4 i jo 11è de la categoria F3. Hem notat les baixes del Jordi i del Xavi Moreno (us necessitem!!!).

Finalitzada la nostra cursa, comencem a preparar la cursa del nostre futur, la cantera de Los Martes. La Sandra i jo agafem els pitralls dels petits, i jo marxo cap a Olesa a buscar a l’Esther i l’Ona. En uns 40 minuts ja tornem a estar en Pallejà. Porto l’Ona en braços fins a la zona de la cursa, no és qüestió de cansar a l’atleta amb esforços innecessaris.  Agafem la samarreta de l’Ona, que m’havia oblidat, i li donen una talla que li serveix de “playero”.  Ajuntem a tota la colla d’avui (Víctor, Àlex, Àfrica i Ona) i els fem les seves primeres fotos.
El futur de Los Martes

Faltant uns 10 minuts per les onze del matí, l’Esther, l’Ona, l’Àfrica i la resta marxen cap a la línia de sortida (davant de l’Ajuntament).

Prop de les 11h, arriba l’equip d’animadors de l’Ona (Iaia Conchi, Iaio Paco, Tiet Carlos i Tieta Marina). Anem a veure on està l’Ona, i es posa molt contenta quan els veu.

Esperem i ja surten corrent. L’Àfrica està al davant i està tan entretinguda amb la seva amiga Ona que quan fan el xiulet de sortida no es donen compte i surten una mica més tard. Ràpidament comencen a esprintar i a fer el recorregut de 150 metres cap a la línia d’arribada (zona Castell).

Darrera seu apareix l’Ona i l’Esther. L’Ona va rient, saludant i al seu trote. Tothom l’aplaudeix i s’ho està passant molt bé. Quina satisfacció veure la cara d’alegria que fa, això no té preu.
                                       

Als pocs minuts, ja han arribat tots al final i ja tenen la seva medalla de guanyadores.

Una mica més tard, comença la cursa dels altres dos petits, que dic!, dos grans xicots (Víctor i Àlex). La cursa comença cap a la zona de l’Ajuntament i esperem que girin i baixin els nostres corredors per donar-los ànims i fer-los les corresponents fotografies.  Primer passa l’Àlex i uns metres més enrere el Víctor.
                                               
 
















En poc més de 2 minuts els tornem a veure com pugen, van més cansats però l’èxit està molt a prop i tots fan petits sprints per no perdre cap plaça en la seva classificació. Animem els nostres corredors i els felicitem per lo bé que s’ho han passat i per la seva medalla.

Ha estat un bon dia de curses.
Tots els campions d'avui

Ara ja toca començar les vacances, merescudes i necessàries, després d’una bona temporada.

Propera “cursa”, la més esperada de l’any, el Sopar de Los Martes, el proper divendres 19 de Juliol. Aquí petarem la xerrada de les anècdotes de la temporada, de la planificació de la nova i alguna que altra petita sorpresa.

I com es diu, vet aquí un gos, vet aquí un gat, aquesta temporada s’ha acabat.

Moltes gràcies a tots,

El Míster.



dissabte, 29 de juny de 2013

La Cursa del Foc (23.06.13)

Avui toca la Cursa del Foc, un clàssic! Córrer a casa, i ja van 7 de 7... Però aquest cop és més especial que els anteriors. Avui tinc un objectiu molt especial... creuar la Meta d’arribada amb la Júlia als braços.

La Júlia, com que ja ho sap ha decidit llevar-se ben d’hora, una dutxa ràpida per despertar el cos (consell tret del Llibre del Kilian Jornet), vestir-se amb la samarreta de LOS MARTES, vestir la Júlia, esperar als avis i junts amb l’Anabel marxar caminant cap a la zona de recollida de dorsals. Pel camí ens trobem amb el Robert i la Lorena.

Una manera diferent de participar
 A la zona de recollida de dorsals, ens trobem amb el Xavi, el nostre Míster, que avui participarà de la cursa d’una manera diferent, fent de voluntari. Saludem al Fede, Isa, Marc i Alèxia i ens preparem per la primera de les curses d’avui.

És un matí on l’equip LOS MARTES està representat a totes les distàncies. La primera a participar és l’Alèxia a la cursa de 600m. Deu ni do, sembla poc però s’ha de baixar i pujar la Rambla. La Cursa del Foc és dura fins i tot pels més petits. L’Alèxia arriba fent un petit sprint i amb cara d’haver-s’ho passat d’allò més bé.
L'Alexia pujant la Rambla d'Olesa

Poc després és el torn del Marc, a la mítica distància dels 1500 i una distància que serà històrica per LOS MARTES. Sembla que el Marc va sortir reservant, tot i això, fa una ràpida baixa per la Rambla i avança a 5 corredors. Durant el tram de pujada no es rendeix i no deixa que cap altre corredor el pugui passar. En la rotonda, i gràcies als ànims del Míster de Los Martes, agafa forces i en els últims 200 metres comença a accelerar el ritme de manera espectacular avançant 3 o 4 nois als darrers metres. Genial!, tots felicitem al Marc, el que no sabem encara és que aquest sprint fa que aconsegueixi quedar 3er de la categoria Cadet i guanyi d’aquesta manera la primera copa masculina de la història de LOS M
ARTES!!
Aquesta és la pinta que fa un campió masculí.

Arribat el moment de començar la Cursa de 10km parlem amb el Fede de l’estratègia a seguir, sembla que farà calor i a més a més sortirem uns minuts passats de les 10h00. Decidim sortir a veure-les venir, i a intentar gaudir de la Cursa (jo segueixo amb el meu objectiu al cap).

La primera part del circuit la conec a la perfecció després de tantes i tantes hores d’entrenament així que li dic al Fede que aniré marcant el ritme per sensacions però intentant fer un ritme controlat. El primer km el fem molt ràpidament, és la baixada a VILAPOU i ens ajuda a que les cames agafin el ritme.

El segon km transcorre pel polígon i tot i una petita pujada es fa tranquil·lament. Acabat aquest km girem per la carretera i encarem un dels trams més exigents, tot i que encara anem amb forces.

Vinga ànims
Tornant a entrar a Olesa veiem el Xavi (El Míster) que està a un punt de control i ens anima i ens fa una foto i l’emplacem per veure’ns a l’arribada.

Enfilem pels carrers d’Olesa i fem els km 4 i 5 a bon ritme, fem els 5 primers km en 21’06”. El Fede em diu “Yo no voy a doblar” la calor es nota  i encara ens queda una tram dur pel Polígon LA FOU. Li dic que tranquil, que anem junts, jo tampoc tinc com a objectiu cap marca, així que baixem un pel el ritme per seguir gaudint de la cursa.

Necessitem aigua
 El km 6 serveix per recuperar les cames abans d’entrar al segon polígon de la Cursa, aquí ens tornem a creuar amb els altres corredors i ens permet animar i saludar a amics i coneguts. Camí del km 8 el Fede s’atura per cordar-se les bambes i mentre l’espero el Gerard (que acabem de passar) em demana un glop de l’ampolla d’aigua que porto.

El Fede s’enganxa a mi i li marco el ritme a la pujada i pels carrers dels Closos fins que a l’arribar al km 9 enfilem l’avinguda Francesc Macià, on acaba la Cursa. Queda poc però no hi ha una ombra fa estona i avui no hi ha hagut l’habitual dutxa d’altres anys que ens refrescava.
A 500 metres de la meta al Fede li entren les forces, jo vaig bé però li dic que tiri, jo ja vaig pensant en recollir a la Júlia per creuar la meta. El Fede s’escapa un pel i a 100 metres de la meta veig la Júlia als braços del iaio, m’apropo, m’aturo, l’agafo, un petó i torno a córrer fins a creuar la Meta amb el major dels somriures que he entrat mai. És una sensació única, objectiu aconseguit!!

Arribada del Fede, Jordi i Júlia
Finalment el Fede ha fet 42’44 i jo 43’03. El cert és que les sensacions són molt bones, una marca correcta sense donar-ho tot i en un dels matins més calorosos del que portem d’any.
Per acabar la crònica, agrair al Xavi que fes de Voluntari i dediqués un matí a ajudar-nos i a ajudar a que la cursa sigui possible. Felicitar l’Alèxia per la seva cursa, al Fede per que tot i que la temporada s’acaba i és llarga està en plena forma i una menció especial pel Marc i el seu primer podi!!

Propera cursa i darrera de l’any atlètic, CURSA DE PALLEJÀ. Després, sopar de cloenda de l’any i a tornar a esperar al Setembre pel Cross de l’Ametlla de Merola.


BON ESTIU A TOTHOM!!